SONATA DE LA SANG

Abans d’esdevenir musical
m’ha perseguit
dia rere dia
un torbador estat de murmuri
he viscut els silencis
tremolant com una pedra
a l’espera de la pluja
després
amb la primera llàgrima
que s’alliberà
de les meves afòniques parpelles
saltaren arpegis cristal•lins
dels talons
solfeigs trepadors
pedaços de partitures escolars
em penjaven de les aixelles
i
m’inundaren
vastes simfonies Wagnerianes
Quin consol
ser del tot musical
més no sentir
les gegantesques banquises
xocant al ventricle Nord de la meva sang